Després d'uns dies de reflexió i racionalitzar tot allò que hem viscut en el nostre viatge als Pirineus, crec que ja estic en disposició de fer un breu comentari sobre les nostres aventures per les terres pirinenques. Com podreu observar, he canviat la llengua en la qual m'estic expressant. Sí, ara toca en valencià. Amb el permís de les meues companyes Sílvia, Àngela i Fernanda.
Aquest viatge que organitzem al nostre institut significa molt per a mi, i no ja com professor, sinó sobretot, en l'àmbit personal. Crec que el fet que els alumnes coneguen "in situ" un paisatge majestuós com es El Pirineu, és una oportunitat especial i única.
Aquest viatge que organitzem al nostre institut significa molt per a mi, i no ja com professor, sinó sobretot, en l'àmbit personal. Crec que el fet que els alumnes coneguen "in situ" un paisatge majestuós com es El Pirineu, és una oportunitat especial i única.
Setembre passat els alumnes de 3r d'ESO començaren a preguntar-me si en aquest curs hi hauria el viatge als Pirineus. Jo contestava que no el tenia gens clar; ells insistien i insistien. A la fi els vaig dir que sí, que ho faríem. A partir d'eixe moment vaig començar l'organització d'aquest viatge:
- Cercar els dies precisos per què els alumnes de 3r d'ESO i també els de 2n de Batxillerat pogueren vindre i no molestar massa a la resta dels companys i d'altres assignatures.
- Cercar un hotel amb garanties i en el qual pogueren entrar 60 persones.
- Fer un estudi de camp amb l'objectiu de trobar les rutes apropiades per poder anar amb 56 alumnes.
- Realitzar un dossier per als alumnes amb diferents exercicis geogràfics relacionats amb els continguts d'aquest curs.
- Ajustar el pressupost al màxim perquè no suposara una despesa gran a les famílies.
- Parlar amb els guies de muntanya i concretar els dies i la forma de realitzar dues rutes amb ells, una d'elles amb raquetes de neu amb 60 persones!!
Hui, després d'haver passat ja tot, no em penedesc gens. Estic satisfet de tot allò que hem realitzat.
El viatge d'enguany ha sigut el número cinc que de manera consecutiva hem anat als Pirineus, aquesta vegada amb 56 alumnes, sí, 56 ni més ni menys!! Rècord, aquesta ha sigut una xifra de rècord. Doncs sí, a pesar d'eixa xifra tan important, podem dir que la resposta dels nostres alumnes i els resultats obtinguts, han estat per damunt de les expectatives que hi teníem, almenys jo. M'ha sorprés moltíssim el bon comportament general del grup tant a l'hotel com en les diferents eixides per la muntanya, i més si hi tenim en compte que la majoria d'ells no estan acostumats a caminar per les muntanyes i menys per la neu i amb raquetes. Així doncs, si els objectius fonamentals d'aquest viatge eren que els alumnes conegueren un paisatge d'alta muntanya i el trasllat de les classes en les aules clàssiques a la natura, pense que s'han aconseguit, i amb nota.
Hem realitzat tres rutes:
a) Ruta des de Benasque fins Sahún, passant pel poble d'Ansils (preciós), Eriste i el llac del mateix nom. Durant aquesta ruta (16 km), els nostres alumnes van fer de professors, i van exposar-nos a tots el que s'havien preparat sobre el relleu, clima, vegetació, rius i ibons, població, poblament i economia de la Vall de Benasque.
Imatge des del Llac d'Eriste
Camí cap a Sahún
b) Ruta amb raquestes pels Plans de l'Hospital.
Segurament la ruta més important del nostre viatge per la seua bellesa i espectacularitat del paisatge. Tanmateix, aquesta hi tenía un parell de dificultats: Organitzar a 56 xics i xiques que mai s'havien ficat unes raquetes en els peus i, a més a més, caminar per primera vegada a 1.800 m.s.n.m., amb elles. Doncs bé, èxit total. La resposta dels nostres xics va ser excel·lent. Evidentment en aquest dia ja estaven amb nosaltres els nostres guies de muntanya de "Ojos Pirenaicos": David, Álex i Alberto. Magnífics.
Unes imatges d'aquesta ruta.
Un moment anterior a començar la ruta amb raquetes
Salutacions dels nostres alumnes
Estan ballant?
Més salutacions
c) Ruta des de Benasque a Cerler.
Aquesta va ser una ruta especial per dos motius. En primer lloc havíem de passar dels 1.140 m. de Benasque als 1.540 m. de Cerler. Per tant un desnivell de 400 m. en poca distància. I d'altra banda, la nevada que va caure la nit anterior dificultava bastant els camins i senders.
Fixeu-vos en el paisatge d'aquesta ruta. Natura en tota la seua esplendor.
Us deixe unes imatges, i a la fi, els agraïments i pel-lícules i vídeos del viatge.
Mireu la quantitat de gent que erem!!
Foto de grup en la neu
Caminant per un túnel d'arbres nevats. Meravellós.
Foto de grup des de Cerler, on finalitzava la ruta.
AGRAÏMENTS
No seria just acabar aquest comentari sense agrair a totes les persones que d'una manera directa o indirectament han participat i contribuït que aquest viatge s'haja pogut realitzar.
En primer lloc, els alumnes, els quals com ja he apuntat anteriorment, han tingut un comportament excel·lent, a pesar d'algunes crisis puntuals. Gràcies per la vostra predisposició, pel vostre interés i espere que continueu sempre amb avidesa per aprendre.
En segon lloc, per a David, de "Ojos Pirenaicos", el nostre guia favorit, el millor, sempre predisposat a ensenyar-nos coses interessants de la muntanya pirinenca i amb molta sintonia amb tots els alumnes. Gràcies per a tu, per a Álex i per a Alberto. Apassionats dels Pirineus.
També he d'acordar-me de Teresa, responsable de l'Hotel el Pilar, on vam estar allotjats. Gràcies per la teua atenció i infinita paciència.
No m'oblide dels meus companys, Els Matiners, els que continueu a l'institut i els que no. Gràcies pel vostre interés a conéixer com anaven les coses. Per suposat, gràcies també "to my girl" que des de principi de curs, amb els dubtes que jo tenía, em deia que els alumnes es mereixien eixe viatge; per ajudar-me en la programació i estructura del mateix i per estar al meu costat.
I per acabar, he de donar les gràcies més especials als meues companys d'aventures i desventures. Companys de fatigues, als quals he embolicat i s'han embarcat en aquesta aventura apassionada:José, María y Rosa.
A José, que s'ha estrenat en aquest viatge i, jo crec, li ha encantat. A pesar d'haver-se ficat en un riu per ajudar als nostres alumnes creuar un pont de fusta, i del s. XIX!!
A Maria, pel seu ímpetu, optimisme contagiós i voluntat inesgotable.
I per Rosa, i ja van tres viatges junts, pel seu suport professional, però sobretot, i per a mi és el més important, pel seu suport personal.
Gràcies Pirenencs!!
El curs que ve? Doncs... ja vorem.
Manuel
Vídeos i pel-lícules del viatge.
