jueves, 15 de junio de 2017

DESCOBRIR ELS PIRINEUS. IES BEATRIU CIVERA.


https://drive.google.com/file/d/0B6TixyrxQwZuMUc5UldJUU4tVHM/view?usp=sharing

TREINTA Y SIETE HORAS Y MEDIA

Sí, otro curso más está a punto de acabar. Treinta y siete horas y media de trabajo semanal. Veinticinco de las cuales de permanencia en el centro; 20 ó 21 horas de  clases, 3 horas de guardia, 1 hora de atención a padres y otra de reunión del departamento, el resto se dividen entre las preparaciones de las clases, las reuniones de tutorías o jefaturas de departamento, de correcciones de exámenes, de realización de actividades extraescolares, de buscar materiales para las clases, de consultar el correo para ver si algún alumno el domingo por la noche te ha enviado ese trabajo que debería haber estado el viernes, de seguir corrigiendo redacciones que te han dado tus alumnos y les has dicho que el lunes se las devolverías corregidas, del curso de formación de Competencias Básicas para ser aún más competente,  del curso de inglés para poder aprender inglés porque si no hablas inglés resulta que no eres competente en comunicación lingüistica . Si, treinta y siete horas y medía,  esa es la cantidad de horas que un profesor de Secundaria firma en su contrato laboral, ojo, semanal. Sin embargo en ese contrato no pone (al menos yo no lo he visto nunca) cómo se contabilizan las horas cuando los profesores están en una actividad extraescolar, no es una excursión. Una excursión la hace uno cuando y  con quien quiere, una actividad extraescolar la hace un profesor con sus alumnos a museos, parques naturales, centros históricos, viajes fin de curso... Los cuales, algunos,  pueden ser en el extranjero y además pueden llegar a ser de una semana o más. ¿Alguien que no sea profesor sabe lo que es realmente estar en Londres, París o Roma (por citar algunas) con 25, 30 ó 40 alumnos? No, seguramente no. Aeropuertos, maletas, se me ha olvidado el DNI, me duele la cabeza profe, no me apetecer ir a ese museo, ¿hasta qué hora podemos estar por la noche en la habitacion?, ¿a qué hora nos tenemos que acostar? ¿nos podemos quedar un rato más en la habitación? Profe me duele la cabeza y la tripa, ¿pero por qué no podemos estar más trato en la habitación? Si, treinta y siete horas y media, a la semana. 
¿A qué te dedicas? Bueno, soy profesor de Secundaria en un instituto público. Ah, pues a mi me hubiera gustado ser profesor y así tener más vacaciones. Bueno, no es oro todo lo que reluce. En un día cualquiera podemos estar a primera hora con un grupo de 1° de ESO con 25 alumnos, intentar que abran la libreta, el libro, y además que estén callados y, sobre todo, que atiendan; a segunda hora te vas a otro grupo de 3° de ESO, otros 25 alumnos (en muchos casos son 30 ó más), de nuevo libreta abierta, libro abierto,  atended y callad; luego te vas a otro 1° de ESO, esta vez con cinco alumnos ACIS. Qué, ¿habéis hecho los deberes? ¡Ay profe, se me han olvidado!; sí, yo los he hecho profe, muy bien, pues empieza a corregir. No, no, esas actividades no eran, esas ya las corregimos la semana pasada. Treinta y siete horas y media. Ya ya, pero tenéis muchas vacaciones. Tres meses en verano, los puentes, la Navidad, Pascua... ¡Ya me gustaría a mi vivir como vivís vosotros! Bueno, nunca es tarde para hacer algo que uno quiere. Cómo es el dicho ese, ah, sí, "querer es poder". Lo único que has de hacer es estudiar una carrera universitaria de 4 ó 5 años, luego hacer un máster de educación, esperar a que hayan oposiciones, estudiar un temario de más de 70 temas, dedicación casi exclusiva, ser constante, es decir, estudiar todos los días, y, por si esto fuera poco, la cabeza la has de tener relajada, sin muchos problemas ni interferencias que te molesten en el estudio... Asi que ya sabes, ahi lo tienes, cuando quieras empieza, a ver como te va, y recuerda, que no se te olvide nunca, ya verás qué bien se vive. ¿Te he dicho la cantidad de  horas semanales de nuestro contrato? ¿No? Treinta y siete horas y media, ya verás que bien se está.

Para todos mis compañeros.

viernes, 31 de marzo de 2017

L'IES BEATRIU CIVERA A LA VALL DE BENASQUE. OBJECTIUS COMPLITS

Després d'uns dies de reflexió i racionalitzar tot allò que hem viscut en el nostre viatge als  Pirineus, crec que ja estic en disposició de fer un breu comentari sobre les nostres aventures per les terres pirinenques. Com podreu observar, he canviat la llengua en la qual m'estic expressant. Sí, ara toca en valencià. Amb el permís de les meues companyes Sílvia, Àngela i Fernanda.
Aquest viatge que organitzem al nostre institut significa molt per a mi, i no ja com professor, sinó sobretot, en l'àmbit personal. Crec que el fet que els alumnes coneguen "in situ" un paisatge majestuós com es El Pirineu, és una oportunitat especial i  única.

Setembre passat els alumnes de 3r d'ESO començaren a preguntar-me si en aquest curs hi hauria el viatge als Pirineus. Jo contestava que no el tenia gens clar; ells insistien i insistien. A la fi els vaig dir que sí, que ho faríem. A partir d'eixe moment vaig començar l'organització d'aquest viatge:

- Cercar els dies precisos per què els alumnes de 3r d'ESO i també els de 2n de Batxillerat pogueren vindre i no molestar massa a la resta dels companys i d'altres assignatures.
- Cercar un hotel amb garanties i en el qual pogueren entrar 60 persones.
- Fer un estudi de camp amb l'objectiu de trobar les rutes apropiades per poder anar amb 56 alumnes.
- Realitzar un dossier per als alumnes amb diferents exercicis geogràfics relacionats amb els continguts d'aquest curs.
- Ajustar el pressupost al màxim perquè no suposara una despesa gran a les famílies.
- Parlar amb els guies de muntanya i concretar els dies i la forma de  realitzar dues rutes amb ells,  una d'elles amb raquetes de neu amb 60 persones!!

Hui, després d'haver passat ja tot, no em penedesc gens. Estic satisfet de tot allò que hem realitzat.

El viatge d'enguany ha sigut el número cinc que de manera consecutiva  hem anat als Pirineus, aquesta vegada amb 56 alumnes, sí, 56 ni més ni menys!! Rècord, aquesta ha sigut una xifra de rècord. Doncs sí, a pesar d'eixa xifra tan important, podem dir que la resposta dels nostres alumnes i els resultats obtinguts, han estat per damunt de les expectatives que hi teníem, almenys jo. M'ha sorprés moltíssim el bon comportament general del grup tant a l'hotel com en les diferents eixides per la muntanya, i més si hi tenim en compte que la majoria d'ells no estan acostumats a caminar per les muntanyes i menys per la neu i amb raquetes. Així doncs, si  els objectius fonamentals d'aquest viatge eren que els alumnes conegueren un paisatge d'alta muntanya i el trasllat de les classes en les aules clàssiques a la natura, pense que s'han aconseguit, i amb nota.

Hem realitzat tres rutes:

a) Ruta des de Benasque fins Sahún, passant pel poble d'Ansils (preciós), Eriste i el llac del mateix nom. Durant aquesta ruta (16 km), els nostres alumnes van fer de professors, i van exposar-nos a tots el que s'havien preparat sobre el relleu, clima, vegetació, rius i ibons, població, poblament i economia de la Vall de Benasque.

Imatge des del Llac d'Eriste

Camí cap a Sahún 

b) Ruta amb raquestes pels Plans de l'Hospital.
Segurament la ruta més important del nostre viatge per la seua bellesa i espectacularitat del paisatge. Tanmateix, aquesta hi tenía un parell de dificultats: Organitzar a 56 xics i xiques que mai s'havien ficat unes raquetes en els peus i, a més a més, caminar per primera vegada a 1.800 m.s.n.m., amb elles. Doncs bé, èxit total. La resposta dels nostres xics va ser excel·lent. Evidentment en aquest dia ja estaven amb nosaltres els nostres guies de muntanya de "Ojos Pirenaicos": David, Álex i Alberto. Magnífics.

Unes imatges d'aquesta ruta. 

         Un moment anterior a començar la ruta amb raquetes

Salutacions dels nostres alumnes

Estan ballant?

Més salutacions


c) Ruta des de Benasque a Cerler. 
Aquesta va ser una ruta especial per dos motius. En primer lloc havíem de passar dels 1.140 m. de Benasque als 1.540 m. de Cerler. Per tant un desnivell de 400 m. en poca distància. I d'altra banda, la nevada que va caure la nit anterior dificultava bastant els camins i senders.

Fixeu-vos en el paisatge d'aquesta ruta. Natura en tota la seua esplendor.

Us deixe unes imatges, i a la fi, els agraïments i  pel-lícules i vídeos del viatge.

Mireu la quantitat de gent que erem!!


Foto de grup en la neu


Caminant per un túnel d'arbres nevats. Meravellós.


Foto de grup des de Cerler, on finalitzava la ruta.


AGRAÏMENTS

No seria just acabar aquest comentari sense agrair a totes les persones que d'una manera directa o indirectament han participat i contribuït que aquest viatge s'haja pogut realitzar. 

En primer lloc, els alumnes, els quals com ja he apuntat anteriorment, han tingut un comportament excel·lent, a pesar d'algunes crisis puntuals. Gràcies per la vostra predisposició, pel vostre interés i espere que continueu sempre amb avidesa per aprendre.

En segon lloc, per a David, de "Ojos Pirenaicos", el nostre guia favorit, el millor, sempre predisposat a ensenyar-nos coses interessants de la muntanya pirinenca i amb molta sintonia amb tots els alumnes. Gràcies per a tu, per a Álex i per a Alberto. Apassionats dels Pirineus.

També he d'acordar-me de Teresa, responsable de l'Hotel el Pilar, on vam estar allotjats. Gràcies per la teua atenció i infinita paciència. 

No m'oblide dels meus companys, Els Matiners, els que continueu a l'institut i els que no. Gràcies pel vostre interés a conéixer com anaven les coses. Per suposat, gràcies també "to my girl" que des de principi de  curs, amb els dubtes que jo tenía, em deia que els alumnes es mereixien eixe viatge; per ajudar-me en la programació i estructura del  mateix i per estar al meu costat.

I per acabar, he de donar les gràcies més especials als meues companys d'aventures i desventures. Companys de fatigues, als quals he embolicat  i s'han embarcat en aquesta aventura apassionada:José, María y Rosa. 

A José, que s'ha estrenat en aquest viatge i, jo crec,  li ha encantat. A pesar d'haver-se ficat en un riu per ajudar als nostres alumnes creuar un pont  de fusta, i del s. XIX!!
A Maria, pel seu ímpetu, optimisme contagiós i voluntat inesgotable. 
I per Rosa, i ja van tres viatges junts, pel seu suport professional, però sobretot, i per a mi és el més important, pel seu suport personal.  

Gràcies Pirenencs!!


El curs que ve? Doncs... ja vorem.

                                                                                                                        Manuel



Vídeos i pel-lícules del viatge.

https://goo.gl/photos/g75XGhuA46RHyga98                                                                                                                          
https://goo.gl/photos/8EozmjeQwJye5WUX7



domingo, 19 de marzo de 2017

¡¡EL IES BEATRIU CIVERA SE VA A BENASQUE, PIRINEOS!!

Sí, de nuevo nos vamos a los Pirineos, a Benasque y ya van 5 años consecutivos consiguiendo que los chavales se entusiasmen con la Geografía y en concreto con el conocimiento de un paisaje de alta montaña tan especial como es el Valle de Benasque. 
Este año hemos conseguido que se apunten ni más ni menos que 57 alumnos, sí sí, ¡¡57 alumnos!! Nuestro centro tiene algo más de 300. Así que nos tenemos que ir 4 profesores, cuatro profesores entusiasmados con este apasionante viaje. Rosa, nuestra directora y profe de inglés, María, profe de Castellano, José, de Educación Física y yo mismo, profe de Geografía. 
Y como ya he comentado en notas anteriores también este año nos acompañará David, de Ojos Pirenaicos. David ha estado con nosotros desde el principio. Nos ha enseñado a movernos de forma segura por la montaña y nos ha trasmitido desde siempre ese sentimiento de respeto y amor hacia las montañas pirenaicas.
Pues nada, en unas horas partimos, precisamente el mismo día donde cambiamos de estación y llega la primavera. A ver si el tiempo nos acompaña y podemos hacer las rutas y actividades programadas. 
A traves de este blog y de Facebook iremos informando a padres de alumnos, alumnos del centro, amigos y a todo el que quiera, claro está,  de nuestras aventuras y experiencias en el mágico y único Valle de Benasque. 


Os dejo un par de  imágenes de los Llanos del Hospital donde, si el tiempo nos lo permite, estaremos el próximo jueves.




sábado, 18 de marzo de 2017

¡¡EL IES BEATRIU CIVERA SE VA A BENASQUE, PIRINEOS!!

¡¡El próximo lunes día 20 nos vamos a Benasque, a los Pirineos!
Os voy a dejar una previsión meteorológica sobre el tiempo que nos hará, teniendo en cuenta el margen de error que puede haber en el día de hoy así como el índice de probabilidad con unos días de antelación.
El lunes y martes vamos a tener buen tiempo. Qué quiere decir buen tiempo, pues que habrá estabilidad, ni viento, ni lluvia y por supuesto, tampoco nieve. ¿Las temperaturas?, pues para la época no serán muy frías, tendremos -2 ó -3ºC por la noche, pero al mediodía se alcanzarán los 12º ó 13º. Perfecto para caminar.
El miércoles la cosa se tuerce algo. Puede que haya alguna precipitación por la tarde, lo cual nos permitiría hacer nuestra ruta por Cerler por la mañana. Y el jueves, el día que en principio haremos la ruta con raquetas en Llanos del Hospital, puede que nieve. Así que si eso fuera así, igual cambiaríamos las raquetas al miércoles. Lo iremos viendo.

Os dejo un enlace para que podáis consultar el estado de la atmósfera para los próximos días.

https://www.tiempo.com/mapas-meteorologicos/prsprc-europ.html

Recordad, hay que estar el lunes a las 7:45 h. en el instituto. Sed puntuales por favor. 
¡¡Nos vemos!! 

martes, 28 de febrero de 2017

1r ESO B- IES BEATRIU CIVERA- TREBALL D'ART

Seleccionad el siguiente enlace, descargadlo y veréis 10 imágenes correspondientes al arte griego y romano. Las identificáis y hacéis un pequeño comentario. Saludos.

https://drive.google.com/open?id=0B6TixyrxQwZuTkVOVGxFSGRRQTA